Investigadors espanyols troben l'evidpencia paleontològica que demostra que els neandertals parlaven | HM Delfos

Madrid, 1 de març de 2021.- Un equip d'investigadors espanyols de la Cátedra de Otoacústica Evolutiva y Paleoantropología d’HM Hospitales i la Universidad de Alcalá (UAH), liderat per la Prof. Mercedes Conde Valverde, han presentat les primeres evidències paleontològiques clares de l'existència de llenguatge fora de la nostra espècie.

 

 

<img alt="Neandertales_ HM Hospitales" src="/prensa-ca-hm/PublishingImages/Neanderthal_hearing%20©%20Elena%20Santos%20y%20Mercedes%20Conde.jpg" style="BORDER:0px solid;" />https://www.hmhospitales.com

Aquest descobriment acaba de ser publicat a la prestigiosa revista especialitzada ‘Nature Ecology & Evolution' i en el mateix es reconstrueix per primera vegada l'audició en els neandertals i per tant aconsegueixen trobar la prova que parlaven. Aquesta investigació posa de manifest la importància de la col·laboració entre la ciència bàsica i clínica que va propiciar la fundació de la Cátedra de Otoacústica Evolutiva y Paleoantropología l’any 2019.

Aquesta troballa revolucionària és la primera evidència paleontològica clara del llenguatge fora de la nostra espècie i proporciona un nou punt de vista sobre la història evolutiva dels éssers humans i tanca cinc dècades de discussió científica en el camp de la Prehistòria. "Els neandertals tenien les mateixes capacitats auditives relacionades amb el llenguatge que la nostra pròpia espècie, fet que suposa la primera prova paleontològica sòlida de que també tenien llenguatge", assegura Mercedes Conde Valverde, autora principal de l'article, Prof. de la UAH i investigadora de la Cátedra de Otoacústica Evolutiva y Paleoantropología.

Aquesta afirmació es fonamenta en un estudi efectuat sobre models tridimensionals de les cavitats de l'orella externa i mig efectuats a partir de centenars d'imatges de tomografia computada de gran resolució de cinc exemplars neandertals i d'altres nou individus procedents del jaciment de la Sima de los Huesos, a la Serra d'Atapuerca (Burgos). "Els fòssils d'Atapuerca estan datats al voltant de fa 450.000 anys i corresponen a una població avantpassada dels neandertals. Amb aquestes dades, ha estat possible establir en els fòssils determinades capacitats auditives que estan directament relacionades amb la presència de llenguatge", destaca Ignacio Martínez, Prof. de la UAH i director de la Cátedra de Otoacústica Evolutiva y Paleoantropología.


Polèmica superada

Amb la publicació d'aquest estudi es supera una discussió científica en el camp de la Paleontologia no exempta de polèmica i la qual ha enfrontat a grups d'investigadors en el camp de la Prehistòria des de fa més de cinc dècades. "Un dels grans problemes en l'estudi de la història evolutiva dels éssers humans era establir si hi va haver alguna altra espècie humana, diferent a la nostra, que també disposés de llenguatge. En concret, la possibilitat que els neandertals també parlessin ha estat una de les polèmiques més intenses i transcendents", assevera Juan Luis Arsuaga, Prof. de la Universidad Complutense de Madrid, director científic del Museo de la Evolución Humana i codirector de les excavacions i investigacions a Atapuerca.

Durant dècades, les dades procedents de la Paleoantropologia (l'estudi dels fòssils humans) semblaven descartar que els neandertals poguessin parlar. Tot i així, en les últimes dues dècades, noves dades procedents del camp de l'Arqueologia (l'estudi de la cultura material i de les activitats humanes del passat) han vingut posant en dubte aquesta idea.


La clau, FOXP2

En aquest sentit, la clau per canviar l'orientació d'aquesta teoria era el descobriment de la variant genètica FOXP2 en els neandertals, que és característica de l'Homo sapiens i que està relacionada amb les capacitats lingüístiques. "Aquest fet va obrir la porta a molts especialistes a sostenir que els neandertals van poder parlar. Però faltava la prova paleontològica que feliçment hem pogut aconseguir. De fet, els neandertals van ser una espècie amb un cervell tan gran com el nostre, tenien cura dels seus malalts, enterraven els seus morts, s'adornaven i dominaven l'ús de foc", assenyala la Prof. Mercedes Conde Valverde, responsable en última instància d’aquesta revolució en el camp de la Prehistòria.



Subir arriba