Cirurgia Toràcica

La Cirurgia Toràcica constitueix una especialitat dedicada a l’estudi i tractament dels processos que afecten al tòrax tant al seu continent com al seu contingut, és a dir, paret toràcica, pleura, pulmó, mediastí, arbre traqueo-bronquial, esòfag i diafragma. Aquest processos poden tenir un caràcter congènit, inflamatori, displàsic, tumoral o traumàtic.

El seu camp d’acció és per tant l’estructura anatomo-funcional del tòrax, excepció feta de la patologia del cor i grans vasos. Aquesta acció es sustenta sobre les bases etiopatogèniques, fisiopatològiques, clíniques i diagnòstiques i té com finalitat última indicar i realitzar un procediment diagnòstic o tractament quirúrgic d’alguna d’aquetes malalties.

Per altra banda, s’ha de considerar la patologia d’òrgans situats a les regions limítrofes que amb freqüència té repercussió toràcica i requereix de la intervenció d’un cirurgià toràcic, molts cops en el context d’una tractament quirúrgic que implica diversos especialistes (cirurgians plàstics, generals, cirurgians vasculars, etc). És el cas de les afeccions del estret toràcic superior, cervicals i subdiafragmàtiques, traumatismes troarcoabdominals o de la regió cervicotoràcica, etc.

cirurgians toràcics a barcelona

L’avanç continu dels mètodes diagnòstics i de valoració preoperatòria ha contribuït decisivament a l’ampli desenvolupament actual de la Cirurgia Toràcica. El progrés de la tècnica ha permès implementar la cirurgia mínimament invasiva (videotoracosòpia) com la tècnica d’elecció en molts casos de tumors pulmonars, esofàgics i mediastínics, reduint així l’agressió quirúrgica i afavorint la recuperació millor i mes ràpida dels pacients operats. Tanmateix, les noves tècniques endoscòpiques de la via aèria han permès millorar la capacitat diagnòstica i d’estudi d’extensió dels tumors pulmonars, informació molt rellevant en la presa de decisions quirúrgiques.

El maneig peritoperatori d’aquests pacients exigeix també una sistemàtica i una formació especialitzada, sent cada cop més freqüent l’ús de protocols destinats a reduir l’impacte de la cirurgia i anestèsia així com reduir l’estada hospitalària.

Es considera, per tant, que la capacitació del cirurgià toràcic és i deu ser específica en tots els aspectes, individualitzant-se perfectament d’altres especialitats quirúrgiques, al temps que implica una estreta relació (treball multidisciplinari) amb especialitats mèdiques afins com la Pneumologia, Radiodiagnòstic, Medicina Nuclear, Oncologia o Radioteràpia.