Programa de Càncer Urològic

El Programa de Càncer Urològic està dedicat a promoure una atenció especialitzada i individualitzada a pacients amb càncers de l’àrea genital masculina, como ara són els de pròstata i de testicle; així com els càncers de veixiga, vies urinàries i de ronyó, que poden afectar tant als homes com a les dones.


Treballem junts per al pacient urològic


El nostre equip multidisciplinari, constituït per experts en la patologia, treballant junts, li van oferir el millor abordatge en totes les fases evolutives de la malaltia: detecció precoç, el tractament de la malaltia localitzada (cirurgia, radioteràpia, teràpia focal amb Ultrasons Focalitzats d’Alta Intensitat (HIFU) per a càncer de pròstata), el diagnòstic molecular i els tractament mèdics més nous disponibles a l’actualitat (hormonoteràpia, immunoteràpia, teràpies dirigides, quimioteràpia).

Ens dediquem també a acompanyar-lo i cuidar dels aspectes físics i emocionals que li permetin viure millor durant o després d’haver superat la malaltia; mitjançant l’abordatge de la salut sexual, suport psicològic, nutrició, exercici o rehabilitació.


Preguntes Freqüents 


Directora Programa de Càncer Urològic

Dra. Begoña Mellado González



​​​​​​​ Programa de Càncer Urològic

  • Telèfon: 93 254 50 29
  • Ext.: 8092
  • Ubicació: 7ª planta
  • Horari: 

> Dilluns a Dijous: 10:00-13:00h i 15:00-19:00h

> Divendres: 9:00-14:00h




> Descobreixi més informació sobre el:

Centro Integral Oncológico Clara Campal - HM CIOCC Barcelona




> Preguntes Freqüents

Què és el càncer de pròstata?

Es tracta d’un tipus de càncer molt freqüent. El risc de patir la malaltia augmenta amb l’edat i és un dels càncers més comuns en homes d’edat avançada a Espanya. 

Degut a que existeixen formes de diagnosticar-ho en fases molt inicials i a que l’esperança de vida de la població cada cop és major, també augmenta la incidència de la malaltia. La majoria es desevolupen lentament i no causen símptomes. El càncer de pròstata de ràpid creixement és menys comú. La taxa de supervivència és relativament alta i segueix augmentant. 



Quines proves s’utilitzen per diagnosticar i valorar l’extensió del càncer de pròstata?

Per al diagnòstic, un uròleg expert li realitzarà un tacte rectal. A més, se li realitzarà una determinació en un anàlisi de sang del antígen prostàtic específic (PSA). 

En cas de que se sospiti un càncer de pròstata se li hauran de fer biòpsies prostàtiques guiades per una ecografia transrectal (a través del recte). La ressonància nuclear magnètica de la pròstata pot ajudar a decidir si és necessària la biòpsia en alguns casos, guiar-la i establir l’extensió de la malaltia. 

Segons el criteri del seu metge, pot ser necessari fer un TAC abdominal o toràcic-abdominal i una gammagrafia òssia. El PET Colina és una prova molt utilitzada quan se sospita que la malaltia està en activitat i no és possible detectar-lo per altres tècniques. 

Quines són les etapes de la malaltia?

Hi ha diferents etapes de càncer de pròstata:


El càncer de pròstata localitzat: quan el tumor es limita a la pròstata. Pot ser un tumor T1 o T2, segons la seva grandària i localització.

En el càncer de pròstata localment avançat, el tumor ha crescut cap al teixit del voltant o els ganglis limfàtics al voltant de la pròstata. T3 significa que el tumor ha crescut fora de la càpsula de la pròstata o cap a les vesícules seminals. Un tumor T4 significa que ha envaït el coll de la veixiga, l’esfínter urinari, el recte o el sòl pèlvic. 

El càncer de pròstata es pot disseminar a altres òrgans o ganglis limfàtics fora de l’àrea pèlvica. Això s’anomena malaltia metastàtica.  La localització més freqüent de les metàstasis són els ossos i és anormal que s’estengui a altres òrgans, com el pulmó o el fetge. 



Com es tracta el càncer de pròstata?

En aquest apartat li oferim una informació general sobre els tipus de tractaments, però ha de considerar que cada cas i cada pacient és diferent; per tant, l’elecció del tractament dependrà sempre de la seva situació individual. 

En alguns casos, l’equip que l’atén li pot proposar diferents opcions, cadascuna amb les seves avantatges i inconvenients. En aquest cas, la seva opinió serà molt important per a prendre una decisió.

En el càncer de pròstata localitzat, en ocasions, se li pot proposar no fer cap tractament (vigilància activa), fer controls periòdics i tractar en cas de que la malaltia avanci. Si és necessari un tractament, pot fer-se mitjançant cirurgia (prostatectomia radical), radioteràpia o noves tècniques focals. 

Si es diagnostica càncer de pròstata localment avançat, el seu metge pot recomanar tractar el càncer amb prostatectomia radical o una combinació de radioteràpia i teràpia hormonal. 

En el tractament del càncer de pròstata metastàtic existeixen diferents tractament que ha demostrat activitat i millora en la supervivència. El tractament hormonal és el més important i és molt eficaç. El seu metge li recomanarà la millor opció de tractament en cada moment i, si precisa, afegir o combinar diferents tractaments hormonals o no hormonals. Segons precisi l’evolució de la malaltia. També pot estar indicada la quimioteràpia o el tractament amb radioisòtop. La radioteràpia pot ser útil per a controlar el dolor o complicacions òssies de la malaltia. 


Per què el tractament hormonal és important en el càncer de pròstata?

En el càncer de pròstata depèn de les hormones masculines per a poder sobreviure. Les seves cèl·lules expressen un receptor, denominat el receptor d’andrògens, a les que s’uneixen les hormones masculines (o andrògens, entre els que la testosterona és el més important). 

Quan els andrògens s’uneixen al receptor, aquest s’activa, el que té com a conseqüència que les cèl·lules proliferen i el tumor avanci. Si els andrògens no s’uneixen al receptor, les cèl·lules moren i es frena l’avançament del tumor. 

Existeixen diferents tipus de tractament hormonals per al càncer de pròstata, que puguin administrar-se en funció del moment en que aquesta es trobi. En línies generals, tenen com a objectiu reduir al màxim els nivells d’andrògens a la sang i/o evitar que aquests s’uneixin al receptor i, per tant, frenar el creixement del tumor. 


Subir arriba