Onco-Hematologia

El programa d’Hematologia Clínica de l’Hospital HM Delfos es centra en les malalties hematològiques malignes, però inclou també trastorns d’altres tipus, com ara anèmies, trombocitopènies i trastorns de la coagulació.

Entre les malalties de la sang o els ganglis limfàtics hem de destacar: limfomes, mielomes, leucèmies cròniques i leucèmies agudes i malalties mieloproliferatives cròniques (trombocitèmia essencial, pilicitèmia vera o mielofibrosis).

Oferim un diagnòstic integral de totes les malalties per part del laboratori d’Hemato-Patologia (aspirats i biòpsies de la medul·la òssia, estudis citològics, citofluroromètrics, citogenètics i de biologia molecular) i el laboratori d’Anatomia Patològica. Tanmateix, l’estudi d’extensió ràpida de les malalties malignes (radiologia convencional, TAC, PET/TC).


Diagnòstic ràpid per a iniciar sense demora el tractament més avançat, integral i personalitzat als malalts amb qualsevol malaltia hematològica.


El tractament de les hemopaties es molt diferent depenent de cada malaltia. En aquest sentit, podem oferir les teràpies més avançades i adients per a cada pacient. De manera similar als centres de tractament d’hemopaties agudes, teràpies intensives amb trasplantament autogènic de progenitors hematopoètics i una plataforma d’assajos clínics amb fàrmacs innovadors. 

Per últim, volem donar especial rellevància al capítol de les segones opinions mèdiques, de manera que disposem d’un programa mèdic amb l’especialista sense límit de temps, sinó una revisió exhaustiva del diagnòstic histològic i de les proves d’imatge. 

 

Preguntes Freqüents 


Director Programa d'Onco-Hematologia

Dr. Armando López Guillermo

Equip mèdic

Dr. Jordi Zaragoza Montpel



​​​​​​​ Programa d'Onco-Hematologia

  • Telèfon: 93 254 50 29
  • Ext.: 8092
  • Ubicació: 7ª planta
  • Horari: 

> Dilluns a Dijous: 10:00-13:00h i 15:00-19:00h

> Divendres: 9:00-14:00h



> Preguntes Freqüents

Què és una adenopatia? Com hem de procedir?

Una adenopatia és simplement un gangli limfàtic que ha crescut en mesura. La majoria d’elles obeeixen a processos banals, moltes vegades infecciosos, que no requereixen de cap maniobra terapèutica.

Igualment, és cert, que moltes malalties dels ganglis limfàtics, especialment els limfomes, cursen amb la presència d’adenopaties, de manera que en aquest casos sí és precís fer un diagnòstic. 

El metge, moltes vegades de capçalera, pot determinar si l’adenopatia és sospitosa, o contràriament, només requereix d’un control fins que desaparegui espontàniament.

Quan existeixen dubtes o sospites, el diagnòstic ha de ser histològic, en altres paraules, és imprescindible fer una biòpsia de l’adenopatia (extreure-la sencera o una part valorable de la mateixa), el que ens donarà el diagnòstic definitiu.




Què és un limfoma?

Un limfoma és un tumor maligne del teixit limfàtic que pot anar amb adenopaties, però també amb afecció d’altres òrgans, alteracions en l’anàlisi de sang, etc. En realitat, els limfomes són extremadament heterogenis i van des de malalties molt agressives que requereixen tractament immediat, a formes molt indolents que poden romandre sense tractament durant molts anys. Així dons, és fonamental disposar del diagnòstic no només del ‘limfoma’, sinó del tipus exacte, el que permetrà aplicar el tractament més adient. 

Els limfomes més freqüents són el limfoma difós per cèl·lules grans, prototip de limfoma agressiu, el limfoma fol·licular, prototip de limfoma indolent i el limfoma de Hodgkin. En realitat, hi ha més de 40 tipus de limfomes a la classificació actual. Com s’ha indicat, és important el diagnòstic per a conèixer el pronòstic i tractament més adient per al pacient. 


Com es diagnostica un limfoma?

​Tot i que poden haver-hi variacions segons el tipus, generalment, els limfomes es diagnostiquen mitjançant una biòpsia d’una adenopatia o d’un teixit infiltrat per el tumor. Només la biòpsia permet el diagnòstic del limfoma i del tipus histològic concret. 

Què és “l’estudi d’extensió”?

Un cop diagnosticada qualsevol malaltia maligna, per exemple, un limfoma, s’ha de realitzar un estudi per observar el grau d’extensió de la malaltia; és el que es coneix com ‘estudi d’extensió’. Consisteix en proves que varien substancialment amb el tipus de tumor, però en general inclouen proves d’imatge, com un TAC o un PET/TC, i altres proves com biòpsies d’altres localitzacions (com la medul·la òssia als limfomes).

Encara que, en general, quanta major extensió de la malaltia, el pronòstic és pitjor, en algunes malalties hematològiques, això no té tanta importància. Aquest és el cas de limfomes indolents, per exemple el fol·licular, o la leucèmia limfàtica crònica: són malalties que quasi sempre es diagnostiquen com a malalties molt esteses i, tot i així, tenen un pronòstic excel·lent en molts casos. 

Com es tracta un limfoma?

​El tractament del limfoma depèn del tipus histològic. De manera que, alguns d’ells no precisen sinó de control, sense teràpia activa. De totes maneres, el tractament habitual és la quimioteràpia, amb freqüència combinada amb immunoteràpia (algun anticòs monoclonal com ara el rituximab), el que es coneix com immunoquimioteràpia. Aquest tractament és molt eficaç en aquestes malalties, ja que aconsegueix la curació de molts pacients. En altres casos, tot i que la malaltia no es curi (això significa que, pot reaparèixer) s’aconsegueixen respostes excel·lents que duren anys i dirigeixen cap a supervivències molt prolongades. Evidentment, és l’hematòleg qui, a la vista del tipus histològic del limfoma, del grau d’extensió, de les característiques del malalt i d’altres paràmetres ha d’indicar quin és el tractament més adient. És important parlar amb el metge i expressar tots els dubtes i inquietuds abans d’iniciar el tractament. 

Subir arriba